Data may be outdated
Last updated: 1 month ago — Click refresh to get the latest statistics.
Les cançons d'aquest disc són efímeres en tant que breus, passen en un tres i no res i cremen com un llumí. Però per aquells que combreguem amb Balancí, es queden a dins per sempre més, no se sap si són aquestes melodies que no fan grans curvatures sinó línies amb pocs desnivells, fàcils de transitar i que porten a la cadència d'una pregària, o potser aquestes guitarres amb frases ben dibuixades i remarcades com punts sobre les "is", però les cançons, potser per l'equilibri que en surt de tot plegat, romanen. Les seves lletres són com pensaments fugaços sorgits d'un estat contemplatiu i meditatiu que a vegades miren endins, i a vegades enfora, i és en aquest sentit que són platòniques perquè vénen de la raó i no del fetge.El disc s'acaba i ens deixa una sensació de repòs però bé podria perdurar a l'infinit com sembla suggerir el balanceig musical de l'última cançó. I és que fet i fet, rere la porta hi ha un Balancí que està esperant. Text: Arnau Armengol