Last updated: 5 hours ago
Quatre anys després del seu debut en solitari amb El ball i el plany (2020), Joan
Garriga i la seva banda, el Mariatxi galàctic, publiquen Et cantaré el rock & roll és mort
perquè marxen lluny, un EP amb quatre cançons incloses en el títol on el tot és més -
molt més- que la suma de les seves parts. I res millor que començar amb un manifest:
El rock & roll és mort, un clàssic en ple desballestament del gènere que és filosofia, fe i
forma. Un hit instantani il·lustrat per un divertidíssim videoclip que, dirigit per Gerard
Escalante i amb un icònic homenatge al Subterranean Homesick Blues de Bob Dylan,
revela una veritat absoluta: el rei és mort però visqui la reina de la nit i la R3 de Renfe.
I és que Joan Garriga, fundador de Dusminguet i La Troba Kung-Fú i co-creador
de la rúmbia, sempre s’ha mogut entre la urbanitat d’arribada i la ruralitat arrelada:
una frontera entre allò exterior i l’interior que, quan t’hi acostes, es converteix en un
temps i un espai propi. I d’aquest món, no detectat i de difícil prescripció, surten
cançons. Cançons que ell defineix com a cançons de rodalies, ball i plany, emoció i pur
talent a ritme d’un son vallenato per ballar adormint-se, una bachata
per despertar el present o una rumba a ple pulmó quan s’acaba la
veu que és gitana, de Mantes-la-Jolie i la Provença i, sobretot, d’un Vallès agermanat
amb el Maresme tropical.
Garriga i la seva banda, el Mariatxi galàctic, publiquen Et cantaré el rock & roll és mort
perquè marxen lluny, un EP amb quatre cançons incloses en el títol on el tot és més -
molt més- que la suma de les seves parts. I res millor que començar amb un manifest:
El rock & roll és mort, un clàssic en ple desballestament del gènere que és filosofia, fe i
forma. Un hit instantani il·lustrat per un divertidíssim videoclip que, dirigit per Gerard
Escalante i amb un icònic homenatge al Subterranean Homesick Blues de Bob Dylan,
revela una veritat absoluta: el rei és mort però visqui la reina de la nit i la R3 de Renfe.
I és que Joan Garriga, fundador de Dusminguet i La Troba Kung-Fú i co-creador
de la rúmbia, sempre s’ha mogut entre la urbanitat d’arribada i la ruralitat arrelada:
una frontera entre allò exterior i l’interior que, quan t’hi acostes, es converteix en un
temps i un espai propi. I d’aquest món, no detectat i de difícil prescripció, surten
cançons. Cançons que ell defineix com a cançons de rodalies, ball i plany, emoció i pur
talent a ritme d’un son vallenato per ballar adormint-se, una bachata
per despertar el present o una rumba a ple pulmó quan s’acaba la
veu que és gitana, de Mantes-la-Jolie i la Provença i, sobretot, d’un Vallès agermanat
amb el Maresme tropical.
Monthly Listeners
6,936
Monthly Listeners History
Track the evolution of monthly listeners over the last 28 days.
Followers
3,777
Followers History
Track the evolution of followers over the last 28 days.