Últim Cavall

Els del Garraf, van debutar en llarg el 2017 amb 'Records de Kyoto' (Discos de Kirlian) un disc de cançons de pop emocionant, que basculava amb elegància entre el noise, el shoegazing i el dreampop. Un treball que va arribar després d'un primer EP autoeditat (Premi Altaveu a la Millor Lletra 2016) que va captivar el segell barceloní Discos de Kirlian, i que els va permetre signar vuit cançons de pop somiador, plenes de guitarres exquisides i melodies delicades.

Dos anys més tard, Últim Cavall tornarien amb una nova postal, aquesta vegada des d''Alaska' (Discos de Kirlian, 2019). La seva barreja de shoegazing i dreampop, tan bellament melancòlica com familiar i propera, avançava encara més cap al pop.

Després d'una llarga etapa treballant en la banda sonora del documental '265 dies sense onades' (Kalapa - Glassy Films, 2022), per fi ha arribat el moment de descobrir el nou disc de la banda.

En el seu tercer àlbum, la banda catalana s'allunya del shoegaze de les seves anteriors entregues per submergir-se en una fórmula dreampop i pop lo-fi basada en textures cuidades, espacialitat i groove, on les cançons respiren i creixen.
Sobre melodies envolvents, ritmes sinuosos i una deliciosa atmosfera hermètica de pop lluminós, els del Garraf proposen a l'oient un ball lent, un ball trist, però que celebri la vida.
'Un altre primer cop' és un espai nostàlgic i de vegades trist, però també segur, ple de llum i esperança, on sobreviu intacte l'esperit de les primeres vegades.